Te invito, sombra, al aire.
Sombra de veinte siglos,
a la verdad del aire,
del aire, aire, aire.
Sombra que nunca sales
de tu cueva, y al mundo
no devolviste el silbo
que al nacer te dio el aire,
del aire, aire, aire.
Sombra sin luz, minera
por las profundidades
de veinte tumbas, veinte
siglos huecos sin aire,
del aire, aire, aire.
¡Sombra, a los picos, sombra,
de la verdad del aire,
del aire, aire, aire!
dimecres, 15 d’octubre del 2008
dimecres, 1 d’octubre del 2008
sNipEr-Aproxxx
Hola, soy said... Estoy aki me Ise Un Blogger i nos EnseƱara la Reina como va todo esto . Bien venidos a mi Blogger
Subscriure's a:
Missatges (Atom)